S'altre vespre, una al·lota plorava, perquè se tractava de despedir-se. Perquè es jove que ella festejava en es moll anava per embarcar-se. Lo primer que li va dir: -Joan si vas a l'Havana no no et casis amb una cubana mira que em deixes a mi. Te'n recordes que un vespre vengueres i que em prometeres aquell jurament. Jo et promet que seré sa dona del món la més bona per fer-te content. Emperò, si m'han hagut de dir que has xupat altra taronja jo et promet que em faré monja d'un convent i no ho sabràs. En Joan va deixar s'al·lota, feta una bubota, damunt es portal. I sa mare que la consolava i ets uis li eixugava amb so davantal. Mare i fia l'abraçaren: Adiós, Joan, si te'n vas! De besades que li daren li pelaren tot es nas.